El temps...

Hi ha que veure com passa el temps... ja estic tres setmanes que vull escriure alguna cosa per al bloc, però tinc tantes coses a fer, que m'ha estat impossible.

I el que te el temps es que no es pot parar. Hi ah molts dies que pense, “Avui tinc que fer aixó, aquella altra cosa, tot aixó d’allà...” i al final acaba el dia, i no he fet cap d’elles. Tot es qüestió de saber organitzar-se, cosa que jo no se, i de complir el horari que t’has planificat... però sempre hi han complicacions, treballs extra, que si un cerveceta per ací, una per allà, el assaig del cor que te la’n canviat al dilluns, el dimarts acabes de treballar a les nou, i quan et dones conte, ja es dilluns un altra vegada, i no has fet res.

L’altre día, em va passar una cosa, que de segur vos a passat a algú. Va ser el divendres per la nit, i acabava de arribar de l’assaig de la banda a axó de les tres ( si, si, es que en la meva banda hi assagem molt...) i vaig preparar el despertador per al dia següent, per que em tenia que alçar pronte. I vaig fer el impossible. Vaig parar el temps. No se com, me les vaig enginyar per a tirar el despertador a terra, la bateria es va caure, i com que no me’n havia adonat, el vaig tornar al seu lloc, pensant que al dia següent el seu so (que no se perquè, però el de tots els despertadors es igual...) em despertaria. I com no, vaig fer tard.