Sempre volem el que no tenim

Açò es una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció, la gent sempre vol el que no té.
L’altre dia estava a la perruqueria de la meua tia, però no hi vaig anar per tallar-me el pèl, (aquells que em coneixeu sabeu que el tinc llarg), sinó per que la perruqueria és un lloc on es conten moltes històries. De vegades, escoltes comentaris que no t’importen gens, i d’altres vegades te n’assabentes de coses que mai hauries pensat... Xafardejar és un passatemps molt barat i entretingut.

En la perruqueria és on t’adones de que la gent vol el contrari de d’allò que té. Mai no està conforme.

Els rossos volen tindre els cabells negres, els que tenen els cabells llisos els volen rulls, els que els tenen rulls els volen llisos...

Per què la gent no pot estar conforme? Cada u és com és i ja està.