Fet d'armes

Aquest text em sembla una passada. També m’agrada molt el text “invasió” però com que es va llegir a classe, vaig decidir llegir-me un altre. Quant vaig acabar de llegir-me el text (bé, va se a meitat de lectura... però te igual) vaig pensar en els comentaris de text que fem a totes les classes, i en els autors dels texts. Si algun es llegira un dels comentaris que fem segurament l’haurem malinterpretat, o com a mínim, haver-li donat un sentit que ell (o ella) no hi havia pensat mai. És com quant en classe d’anàlisi, analitzem les obres de Mozart, o de Beethoven... “mireu quin recurs que gasta ací Mozart: està molt ben pensat perquè....” però igual Mozart no ho havia pensat, i va ser casualitat que ixquera així(també es cert que seria molta casualitat que totes les obres li ixqueren genials per casualitat). De vegades parlem de coses que no sabem. (Però per saber-ho cert, li ho vaig comentar al meu mestre d’armonia, i em va dir que si, que tot estava pensat. Es veu que l’altre dia va desdejunar amb Mozart i li ho va preguntar en persona...)

I ara parlant del text de nou...
M’encanta el to irònic que utilitza, i sobre tot, que es molt imaginatiu.

“Sota la capa que portava, s’hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.”

Al final del text veiem sempre la humilitat de Calders. Desprès de haver capturat el presoner podia haver demanat un ascens o qualsevol altra cosa, però nomes va demanar la bicicleta.
Es un text ple de significat i per suposat molt ben escrit, encara que de vegades, no pots traure li el sentit, perqué potser siga un text escrit per fer gaudir el lector, no fer li pensar en lo que està llegint sinó fer-li veure que es agradable llegir el text. Quasi sempre son textos molt quotidians i et sents identificat am les situacions (potser no en una guerra, però si en la mateixa situació que el soldat: sòl, pensant que la feina que fas no es important per que sense tu tot funciona bé... ) i amb un final inesperat.

M’agrada’t molt.