Aquest llibre tracta sobre un jove doctor, el doctor Moldes, i la seua primera pacient a la que potser siga la millor clínica psiquiàtrica d’Espanya: Ribera Verda.
Ribera verda tenia la fama de poder solucionar qualsevol cas psiquiàtric en no més de un parell de mesos, però Laura, una jove escriptora de Galícia, ja duia tres mesos a Ribera Verda i encara no havien trobat una solució per la seua malaltia.
Els símptomes de Laura apuntaven a un gran trauma per una vivència horrible de la que ningú no sabia res, i Laura, en el seu estat no ho podia contar.
El Doctor Moldes va provar una teràpia innovadora: una teràpia amb la lectura, i a poc a poc va aconseguir que Laura millorara considerablement. Laura va començar a parlar de nou, a poder eixir fora de la seua cel•la de aïllament a la clínica, a perdre la por...
El doctor Moldes li va demanar que escriguera en una mena de diari, tots els records que li vingueren al cap, ja que a causa de shock, no hi podia recordar molt del que l’havia portat al estat d’uns quants mesos enrere. Segons el doctor, açò era molt important per la seua recuperació, i com a bona pacient, Laura va començar el tractament de seguida.
Laura es va assabentar de que quant més escrivia, més coses recordava. I la seua historia començava així:
Laura era natural de Galícia. En el institut, es va enamorar del professor d’història, Carles, però no es va assolir mai una relació distinta a la de mestre - alumna. Per motius de treball dels seus pares, es va tindre que mudar a Madrid, on es va (o això pensava ella) oblidar de Carles. Va estudiar periodisme a la universitat, i va treballar de periodista durant algun temps. També va escriure un llibre d’històries curtes, i va començar una relació amb un xic amb el que anava a casar-se, quant a causa del estres de la seua vida, va decidir agafar-se un descans, i llogar una casa rural a Galícia, per retrobar la seua infància.
Va buscar per Internet, i trobà una casa rural que li va agradar. Com a propietari, figurava el nom de Carles... Que li hauria passat, cóm es que ja no era mestre?
Laura va llogar una habitació per un mes, i al dia següent, va agafar una maleta i es va dirigir cap a Galícia.
Laura va passar més temps del que esperava en la Casa Gran (la casa rural de galicia) i va començar una relació molt especial amb Carles, però des de feia algun temps, Laura sentia com si la estigueren observant. La llegenda contava que les dones de cabells rojos com ella, despertarien el dimoni, que la perseguiria i la mataria. Però això només eren supersticions... O no?
El cert era que no. Laura havia despertat el dimoni al ficar-se dins d'una cova a la muntanya, i no se’n aniria fins veure-la morta.
Mentre passava el temps, el dimoni pareixia que s’acostava cada volta més a Laura. Anava matant a la gent pròxima a ella i la única solució era fugir.
El seu relat acabava ací, i el doctor Moldes encara tenia que verificar tots els fets. Va començar a investigar, va anar a la zona, va parlar amb Carles que s’avia canviat de casa i ara vivia a Lisboa, la casa gran havia tancat per les morts ocorregudes uns mesos enrere, i va fer l’únic que no tenia que haver fet.les pistes el varen dura a la cova que go va començar tot, i va deixar caure un collar que li havia regalat Laura unes setmanes enrere, quant va millorar considerablement.
El dimoni va seguir la pista de Laura fins la clínica, i la va matar sens deixar ni rastre d’ella.
sábado, 24 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario