Antonia - Pel·lícula

Antonia és una dona lluitadora i moderna per a la seua època que recorda la seua vida quan està a punt de morir. L’historia comença al final de la Segona Guerra Mundial, quan Antonia torna al seu poble natal per a començar una nova vida.

Antonia s’ocupa de la casa de la seua mare, que acaba de morir. La reforma i la pinta, i després d’uns quants mesos,la casa canvia radicalment. A la casa viu amb la seua filla Danielle, i malgrat les adversitats a les quals ha de fer front, se les apanyen per portar una existència feliç. Antonia encara recorda a tots el habitants del seu poble, que no han canviat gens després de tants anys. Antonia visita el seu amic “dits torts” quasi cada dia, amb la seua filla, i que a la fi, es converteix en el professor de la seua neta superdotada.

El comportament independent, inconscient i una mica excèntric d'Antonia i la seua família, i en especial la seua lluita per el feminisme, es barreja amb la vida quotidiana del poble en que viuen.
La vella granja es converteix en la llar de personatges molt variats. Antonia va “arreplegant” a tots els marginats del poble, i els valora com a persones, cosa que ni les seues pròpies famílies feien. La casa es converteix en un gran casa de amor.

En aquesta pelicula poden veure que no hi ha res predeterminat, que qualsevol pot triar el camí que més li agrade i convinga, tot ho podem decidir nosaltres, inclús quant anem a morir.

És una pel•lícula que no havia vist mai, i que la veritat es que m’ha sorprès, potser per la costum de no veure cap pel•lícula que no siga americana, perquè pensem que es roïna. He estat investigant, i vaig veure que la pel•lícula se’n va dur un Òscar a la millor pel•lícula estrangera a 1996.