Iuventutis Day (Teatre)

Tot va començar farà ja un parell de mesos, quant Sandra i jo començàrem a pensar quina obra de teatre podríem anar a veure per a l’assignatura de Literatura Catalana. Avanç d'anar a veure Iuventutis day havíem planejat anar a veure moltes altres, però primer per una cossa i després per un altra, no vam poder anar. Així es que farts de que es truncaren els nostres plans, varem fixar la data per veure aquest “ thriller episcopal ”.

És un obra molt divertida que tracta molts temes de actualitat, però que per comprendre-la totalment, has de “estar al dia” amb la televisió i els diaris. Però no és totalment necessari, no falta que conegues cap dels personatges prèviament per a gaudir un hora i mitja que dura l’obra de teatre.

Iuventutis Day és una critica a tot. Parla dels negocis bruts de la construcció, del govern corrupte, de que les aparences enganyen, dels escàndols sexuals dins de l’església, de pensar en traure beneficis de tot, de manipular els fets per a enganyar a la gent, de que uns fan la feina i uns altres es posen la medalla...

L’obra comença així:
Tot comença en una roda de premsa encapçalada per Monsenyor Sifredi, explicant que el Papa, anava a tornar a Espanya en l’any 2011, i que calia organitzar la seua arribada per que fora millor que a València, Paris o qualsevol altre lloc on s’hagi celebrat un encontre amb el Papa.

Els components de la comissió episcopal, decideixen contractar uns publicistes per fer una sèrie d’anuncis que apropen l’església als joves, i a la gent en general (tele-hostia, confessions a domicili...). a la fi decideixen que els anuncis només no son suficients, i que el millor seria fer una sèrie de televisió amb els rectors com a protagonistes: “Al salir de misa”. Al mateix temps, també creen un concurs televisiu anomenat “Factor Fé” on la gent contaria les seues experiències relacionades amb Deu, i després, el Papa elegiria al jove amb més fe a Madrid.
Ací a València hi havia un jove anomenat “el xiquet de Benimaclet”, que va veure a la mare de Deu, i com que era jove i molt creient seria perfecte per a fer-lo un Icon.

Els rectors també parlaren amb el representat del govern per a que tot estigués preparat per a l’arribada del Papa. Per al Xiquet de Benimaclet es crearia “La ciutat de la Fe” (com que ja existeix la ciutat de les ciències, de la llum, etc, només faltava esta.) com a lloc de peregrinació, aportaria merchandising per a la trobada, uns apartaments...

Però cap d’estes cosses es poden fer, per que el Xiquet de Benimaclet resulta ser un assassí, i després de matar a la seua família, en l’últim assaig avanç de rebre al Papa, ho fa explotar tot i a tots...