L’arbore di diana - Vicent Martín i Soler

L’argument d’aquesta òpera es sobre Diana i Amore. Diana es la deessa de la castedat, i Amore es la deessa del amor. Diana i amore son rivals i es passen tota l’òpera fent-se la punyeta per a veure qui es la que fa quedar mal a l’altra davant de la resta de déus. Diana, prohibeix a les seues nimfes que tinguen relacions sexuals am els homes, i per a comprovar que continuen castes, planta una pomera màgica que al passar per baix d’ella et mata a pomades si no eres pura.

A la fi, Amore aconsegueix que Diana s’enamore d’un jove, i ara seria ella la que provaria la seua pròpia medecina.

Aquesta ha segut la primera òpera a la he anat, i la veritat es que m’ha agradat molt.
Ha segut en la sala xicoteta del palau de les arts, que te molt bona sonoritat. Els cantants varen estar espectaculars, i l’orquestra va tenir algun que altre desajust, però va estar prou bé. La única cosa que no m’ha agradat es que els subtítols ( perquè aquesta òpera es en alemany, encara que fora escrita per Vicent Martín i Soler que era valencià.) es trobaven a la part de dalt del escenari, i com que nosaltres estàvem a primera filera, va ser un poc incòmode per poder llegir-los, sentir i mirar a la vegada.

Si que es de veres que Martín i Soler va ser un músic molt important a Europa però mai no es podrà comparar am Mozart ( que son de la mateixa època). La seua música era bona, però desprès de eixir de veure l’òpera de Martin i Soler, no pots cantar cap de les melodies perquè no son prou cantables.

Una bona experiència, i pels diners que em va costar...