Relata l’historia de William Munny, un pistoler vell, que té dificultats per mantenir als seus fills. Per a ell, la mala vida es va acabar quant es va casar am la seua dona. Ara totalment reformat, cria porcs, i cuida de la seua família, però el ingressos no son suficients.
i per això, tot i estar retirat de la seva antiga vida com a caçador de recompenses, se li presenta l’oportunitat de fer un últim treball, que faria que pogués començar una nova vida amb els seus fills. Tot va començar un dia que va aparèixer un jove inexpert, (nebot d’un vell company de entremaliadures) que li va oferir la meitat dels diners si col•laborava amb ell. Munny només treballaria si el seu vell soci es trobava amb ell; i a la fí, el jove va acceptar repartir els diners en tres parts. El “encàrrec” consistia en eliminar dos vaquers que li van marcar la cara i el cós a una prostituta.
Al poble de Big Wiskey no es permeten armes, i aquesta llei, es complirà mentre que el xerif estiga viu.
El encàrrec s’acompleix, però el vell soci de Munny (que a la fi no havia mort ningú) va resultar mort pel xerif, que el va apallissar fins a la mort.
Munny no podia deixar-ho passar, i es va tornar a convertir per uns instants en el assassí que va ser de jove, assassinant a tota persona que se li va posar per davant.
Aquesta pel•lícula és una de les meues favorites. (m’agraden quasi totes les dirigides per Clint Estwood, però també es cert que em vaig quedar adormit en Mystic River...) El primer que em crida l’atenció es la musica. La majoria de les pel•lícules de Clint Eastwood tenen esta musiqueta característica- El primer que vaig pensar com a músic es que no ens faria guanyar molts diners amb les bandes sonores, perquè ha gastat una guitarreta i ja- però si que és de veritat que dona un aire diferent, tot el contrari de el que esperaríem per a una pel•lícula de l’oest, i que és totalment completa i fa el seu paper a la perfecció.
El cert és que la pel•lícula ja te alguns anys (és del ’93), i és un dels últims westerns que s’han rodat.
Un obra mestra, sens dubtar-ho.
viernes, 23 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario